Per: Avi Astor i Miquel Fernàndez
Malgrat que l’Islam té un llegat històric profund en el context Ibèric, no va ser fins a finals del anys 1990 que la població musulmana actual va començar a crèixer d’una manera significativa a través de la immigració d’Àfrica i el sud-est asiàtic (Moreras, 1999). El Marroc ha estat el principal emissor de població musulmana d’Espanya, tot i que els pakistanesos, senegalesos i algerins també tenen una representació significativa, així com també els conversos espanyols a l’Islam. A l’inici de la formaació d’agrupacions de musulmans, generalment intentaven evitar cridar l’atenció i utilitzaven poc l’espai públic per a actes comunitaris o reivindicatius, amb l’excepció de Ceuta i Melilla, on estaven més arraigats. No obstant, a partir de mitjans dels anys 2000, l’ús de l’espai públic per part de les comunitats musulmanes ha augmentat considerablement. Certes investigacions (Tellez 2008; Moreras 2013, entre d’altres), consideren que la major visibilitat es deu a un augment del sentit de pertinença i apoderament d’aquestes en les ciutats espanyoles.
L’ocupació de l’espai públic per aquesta comunitat ha servit per a reivindicar espais dignes per a realitzar el culte enfront a la intransigència d’alguns ajuntaments o la oposició veïnal, i en d’altres casos, per a realitzar celebracions religioses o actes públics de condemna a l’anomenada violència terrorista. Els usos són diferents: les dimensions instrumentals i/o les expressives; les manifestacions per a reivindicar suficient espai per a resar, així mateix, els actes de celebració religiosa serveixen principalment per a expressar sentiments i tradicions religioses, respectivament.
És d’important rellevància destacar sobre una finalitat de l’ús de l’espai públic en el cas dels musulmans: demostrar que la gran majoria d’ells rebutgen la violència i desitgen realitzar actes públics col·lectius corrents com la resta de veïns, com a conseqüència d’aquesta dinàmica, hem notat que un dels objectius més subtils dels actes, almenys pel que fa a la ciutat de Barcelona, és aconseguir certa distinció dins del món islàmic.
Per al nostre estudi, hem triat enfocar l’Associació Cultural al-Qaim o Centre Islàmic al-Qaim de Barcelona, una agrupació musulmana xií amb major presència de membres pakistanesos. Es va crear al 1998 i a l’Abril de 2001 es va inscriure al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, però no va ser fins el 2004 que es va inscriure en el Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia de l’estat central. Degut al creixement i divisió interna de l’agrupació, aquesta s’ha dividit i avui dia existeixen dues seus, una es troba al barri de la Ribera de Barcelona i l’altra a Santa Coloma de Gramenet.
L’Ashura és una festa que commemora la mort de Hussein ibn Ali, el nét de Muhammad, durant la Batalla de Karbala l’any 680 DC, i sembla ser que al Febrer de 2006 es va celebrar per primera vegada a Barcelona, concretament, al barri del Raval. Aquest 2015, algun dels participants havien passat la nit anterior a la mesquita resant i recitant la història de Hussein; l’oratori adornat amb una reproducció del taüt de Hussein i unes teles tradicionals; Uns cants circulars; Amb el tors descobert, es colpegen el pit, el “matam”; i, comença la processó.
La ruta de la processó s’ha canviat al llarg dels anys degut a queixes per part dels comerciants. I, un altre tema debatut, la vestimenta que els participants poden portar.
El permís per a realitzar la processó, com qualsevol altre acte a la via pública, ha de sol·licitar-se formalment mitjançant una instància a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament, coma mínim amb un mes d’antelació. Inicialment aquest procés generava bastant inquietud, pel desconeixement del desenvolupament de la mateixa, entre les autoritats locals. Actualment però, després d’anys d’experiència en l’organització i supervisió de la celebració, el desenvolupament de l’Ashura està incorporat al calendari habitual de celebracions de minories religioses de la ciutat.
Durant la celebració es compta amb la presència de la guàrdia urbana, personal tècnic del districte i representació dels mossos d’esquadra. El personal de l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) actua com a enllaç entre la comunitat religiosa i la resta d’actors de l’administració local (districte, guàrdia urbana, etcètera).
Aquest any 2015, hi ha hagut una discussió sobre l’ús de l’espai en front de l’Arc del Triomf, on la comunitat habitualment finalitza la processó i realitza l’acte de resar. Aquesta discussió posa de relleu la importància que la comunitat dona a realitzar els propis actes enfront de llocs icònics, com l’Arc del Triomf. Molts dels participants fotografien l’acte, per a posteriorment fer-les circular per les xarxes socials i d’aquesta manera les estenen més enllà de l’àmbit català.
Espai Públic & Religió 