Per: Maria del Mar Griera, Anna Terraza i Carlota Rodríguez.
La comunitat dels sikhs és la cinquena comunitat religiosa mundial en termes de major nombre de devots, la gran majoria concentrats al Panjab (Índia) – d’on procedeix aquesta religió -, al mateix temps, des de fa dècades una bona part dels seus creients resideixen a d’altres països del món. Pel que fa el context català, la seva presència és més recent, es diu que va ser cap els anys 1980 quan la comunitat sikh va establir els primers grups dins el territori. L’any 1991 per primera vegada s’inaugurava el temple ‘Gurdwara’ al barri de Sants de Barcelona, i amb els anys, la comunitat d’acord amb les transformacions i fragmentacions degut al seu creixement va obrir un segon temple al barri del Raval de Barcelona. A l’actualitat, es comptabilitzen un nombre de deu Gudwares arreu de Catalunya, però hi ha una desconnexió i desvinculació entre els existents. El temple ‘Gurdwara’ és el lloc per excel·lència de socialització, realitzen activitats diverses com l’ensenyament del punjabí i el kirtan, així com d’altres aspectes com la música, propis de la tradició cultural i religiosa del sikhisme. Els origens de la religió sikh daten de mitjans del s.XV i provenen de l’anomenat Gurú Nanak Jevi, nascut al Pakistàn i sociabilitzat amb la religió hinduista, però que arrel d’una experiència espiritual va acabar fonent les dues religions imperants en el context de l’Índia i el Pakistàn, és a dir, la religió musulmana i l’hinduista, donant pas a la religió sikh. La comunitat destaca pel respecte d’altres religions, i sobretot, per la seva hospitalitat, i una de les pràctiques més caracteritzadores d’aquesta és l’apertura de les portes dels seus temples per tal d’oferir menjar a aquell qui ho necessiti. Les vestimentes de colors vius, el turbant, els cabells llargs, la navalla, els calçotets llargs, la pinta i el braçalet de plata són els trets físics més característics dels membres de la comunitat sikh.
Per últim, el que avui ens interessa aquí, és la seva cerca per la visibilitat enfront l’espai públic de la ciutat on resideix, especialment a Barcelona, es tracta d’una estratègia activa d’acord amb la voluntat i el desig de fer-se notoris i reconeguts pel conjunt de la societat, així doncs, l’hospitalitat seria la primera de les eines que empren, també a través de les seves relacions amb els cossos polítics i administratius o els mitjans de comunicació, i per últim, el fet d’adreçar-se al carrer mostrant les seves festivitats i manifestacions de forma pública i accessible a tothom. Concretament, dues processons són les més destacables: d’una banda, la celebració del Vaisakhi que consisteix en rememorar el naixement del Guru Nanak, fundador de la religió que practiquen; d’altra banda, també realitzen manifestacions en la vía pública com la del passat Octubre de 2015 que protestava per les agressions realitzades contra el Sri Guru Granth – el llibre sagrat de la comunitat – al Panjab. Aquest últim, va adoptar-se d’acord amb la connectivitat transnacional i l’ajuda i recolzament que manté amb d’altres comunitats sikhs del món, fent-se pública també a través dels mitjans de comunicació propis que posseeix la comunitat. Per últim, cal anomenar la perspectiva burocràtica de la comunitat, per tal de dur a terme la celebració del Vaisakhi aquesta segueix els procediments adequats i de forma àgil tot i que en els seus inicis aquests procediments no resultaven fàcils per a la comunitat. Així com tampoc, tenien el mateix reconeixement per part dels agents polítics. Van ser les Associacions de Veïns a Badalona, qui en un principi no reconeixien l’obertura d’un temple Gurdwara a la ciutat per por i desconfiança, i fins que no es va corroborar legalment els permisos l’Associació no va mantenir contacte amb la comunitat sikh. Dues reunions i una trobada de presentació de la comunitat al veïnat van caldre per a generar la confiança amb la comunitat sencera. Va ser un èxit en termes d’assistència i participació conjunta. Seguidament, el manteniment del contacte de la comunitat i l’Associació de veïns – l’última va adoptar el rol de mediadora entre comunitat i Ajuntament i resta de veïns- fet que va ser important per a la facilitació en la gestió de la documentació i permissos. Actualment, hi ha hagut un procés d’aprenentatge polític per part de la comunitat, fet que ha facilitat i incorporat en el calendari de festivitats religioses de l’ajuntament les celebracions de la comunitat sikh. Pel que fa el portaveu de la comunitat manté un rol influent tant dins com cap a fora, el seu aprenentatge en els idiomes castellà i català ha facilitat el contacte amb la resta de la població, així doncs, és aquest mateix el qui s’encarrega dels temes burocràtics i el manteniment de les relacions socials amb tots els òrgans i societat en general.
Espai Públic & Religió 