«Les processons catòliques. El cas de la procesó de Jesús de Gran Poder i la Maria Santísima Esperança Macarena de Barcelona. Per: Maria Forteza i Wilson Muñoz»

Per: Maria Forteza i Wilson Muñoz

El catolicisme, tradicionalment, ha sigut la religió hegemònica a Catalunya. De fet, es considerava el tret identitari dels catalans. Recordem aquelles paraules del bisbe Torras i Bages: “Catalunya serà catòlica o no serà”. Certament, l’Església ha tingut un paper important en la història de Catalunya. El descens en les dades sobre la pràctica religiosa és molt significativa: a nivell espanyol, el percentatge d’assistència a missa dominical l’any 1973 era del 68%, mentre l’any 1990 el percentatge va descendir fins el 33%; així mateix, mentre el percentatge d’indiferents i ateus l’any 1970 era del 3%, a l’any 1989 va créixer fins el 26% (Díaz-Salazar, 1993). Si bé actualment la societat catalana segueix autodefinint-se majoritàriament com a catòlica, aquesta autoidentificació no va sempre acompanyada d’una pràctica religiosa. Així mateix, aquesta informació resulta rellevant, doncs, com a teló de fons per situar el desplegament de les processons catòliques a l’espai públic de Barcelona, un escenari cada cop més observat i demandat. A Barcelona, durant els anys seixanta, existia la tradició catòlica de treure els passos al carrer, “cada gremi tenia el seu sant i llavors es muntava una carrera oficial que passava per Plaça Catalunya” (entrevistat religiós I). L’arribada de població d’origen (sobretot) andalús a Catalunya, marcarà un ressorgiment d’aquestes manifestacions; començaràn a organitzar les seves pròpies processons durant la segona meitat de segle XX, tot i que inicialment, va haver-hi un cert recel al respecte, tant per part de la jerarquia i els sacerdots com per part de la població catalana, ja que ho veien com a actes superficials i folklòrics (Soler 2005: 191). Si bé actualment les processons de Setmana Santa han aconseguit un major nivell de participació a la població (Soler 2005: 228), d’altra banda també, “s’ha perdut el ritme processional de Barcelona, s’ha perdut la consciència, es veu més enllà com a folklore espanyol i com a quelcom turístic. Tot i que fan molts esforços per a que hi hagi una major acceptació, no es dona el resultat esperat” (entrevistat religiós I i II, 2015).

Per a la realització de l’anàlisi, hem escollit la processó que es realitza el dia Divendres Sant (Crucifixió de Jesucrist) de la Setmana Santa pels passos Maria Santíssima de l’Esperança Macarena, Nostre Pare Jesús del Gran Poder i Crist de la Bona Mort. Aquesta processó està organitzada per la Pontifícia i Reial Germandat de Nostre Pare Jesús del gran Poder i Maria Stma. de l’Esperança Macaren de Barcelona. En l’organització de les activitats religioses que realitza la Germandat (o Confraria), haurem de tenir en compte tres ordres de jerarquització: (i) Es tracta d’una organització laica que depèn del Consell General de Germandats i Confraries, i aquesta a la vegada depèn de l’Arquebisbe; (ii) Considerar que la Confraria és una organització que posseeix una clara jerarquia interna; (iii) Existència d’una estructura organitzacional a càrrec del desenvolupament de la processó (la gestió i realització de totes les activitats prèvies a la processó). La “catequesi popular” on els integrants de la comunitat s’autoreconeixen com a catòlics practicants i sostenen que és important poder expressar-la col·lectivament i públicament. Els líders consideren que s’està realitzant un veritable procés d’evangelització de la població; un sentit clarament pedagògic a la seva activitat ritual. Tota la preparació i escenificació que realitza la germandat per a celebrar la processó, afecta i impacta de manera concreta a la comunitat que la presencia. Això es fa especialment evident a nivell emotiu-afectiu: En efecte, quan les imatges sagrades desfilen i dansen davant els ulls dels espectadors, són acompanyats de l’ovació pública, els interminables aplaudiments, les mans esteses intentant literalment tocar les imatges, les enèrgiques aclamacions, i els estridents crits alçats per adorar-les. La regulació pública de la processó, la Confraria té com a objectiu:  mostrar-se en un públic el més general possible, ocupant i transitant alhora un espai amb major visibiltiat possible. Segons l’Administració, en general totes busquen “mostrar-se”, és a dir, mostrar el què creuen i donar-ho a conèixer de la manera més àmplia possible. Les demandes de l’ús de l’espai públic per a finalitats religioses són les mateixes que s’utilitzen per a finalitats no religioses, assenyala l’administració. En general, la comunitat catòlica realitza diversos recorreguts pel centre urbà gràcies al desplegament de processons o marxes religioses. Aquesta forma distintiva d’utilització de l’espai té un impacte concret en la trama urbana i en la seva regulació: cal tallar molts carrers; interrompre el trànsit; i fer intervenir a la guàrdia urbana a més de sol·licitar-se diversos serveis complementaris. La comunitat cerca fer-se veure en el bell mig de la ciutat de Barcelona com a gran escenari. Tanmateix, aquesta imatge de l’escenari ha de ser deliberada amb les necessitats concretes dels seus habitants (veïnat). En els diferents aspectes de la regulació: hi ha un procés de pactes i concensos; un protocol burocràtic que cal seguir; així com també, un vincle i participació amb les autoritats. Pel que fa la perspectiva de la societat civil, i segons fonts de la guàrdia urbana, a la processó assisteixen al voltant d’unes 500.000 persones, comptant totes aquelles persones que s’apropen a veure la imatge des del punt inicial, passant per tot el trajecte, fins a plaça Catalunya, comptant també les persones que segueixen i s’aturen a veure la processó en el seu trajecte de retorn. Els mitjans de comunicació – dins el territori de la comunitat autònoma de Catalunya – però, no fan gairebé menció d’aquesta celebració.

 

 

«Celebració del II Congrés Internacional d’Antropologia AIBR. El 6 i 9 de setembre de 2016 a Barcelona»

El proper 6 i 9 de setembre de 2016 se celebrarà a Barcelona el II Congrés Internacional d’Antropologia AIBR i des de l’ISOR (UAB) es presentarà el panel “Expressions Religioses a l’Espai Públic”Els membres participants seràn Wilson Muñoz i Rafael Cazarín, així com també, Maria del Mar Griera, Anna Clot, Maria Forteza i Antonio Montañés.

Abstract

En el context de la societat actual, la rellevància creixent de les minories religioses i les seves manifestacions en la via pública, han revifat el debat sobre el rol de la religió a l’espai urbà. Aquest nou escenari, lluny de relegar aquestes noves manifestacions a l’esfera privada, ha generat un context on s’ha tornat necessari renegociar la posició que ocupen aquestes minories i les respectives expressions en el context d’una societat democràtica. En aquesta línia, argumentem que les manifestacions religioses públiques posseeixen una importància doble. D’una banda, a través de les seves expressions específiques i locals, on es concreten principis abstractes com la diversitat o la pluralitat. D’altra banda, aquestes manifestacions posseeixen la capacitat de cristal·litzar un seguit de complexitats associades a la reacomodació de la diversitat religiosa en el context contemporani, no alienes a les controvèrsies o polèmiques. Amb la finalitat de profunditzar sobre les diferents estratègies, respostes o reptes, que generen les celebracions i actes realitzats per les organitzacions religioses a la via pública, tant a nivell social, polític i cultural.

Paraules clau: Religiositat, diversitat, celebracions, espai públic.

«Presentació: ‘Expressions Religioses a l’Espai Urbà’. Negociacions, tensions i oportunitats al voltant de la visibilitat de la diversitat religiosa»

Introducció

Les teories de la secularizació auguràven un escenari futur gens prometedor per a la religió. Tanmateix, l’espai públic urbà contemporani és testimoni del creixement d’expressions i manifestacions religioses que reflecteixen la revitalització de les identitats religioses a nivell global, i la pluralitzaci´´o religiosa dels contextos urbans actuals.

L’arribada de nombrosa població d’altres països, ha potenciat el procés de diversificació del paisatge religiós de la ciutat contemporània. Aquest creixement es produeix en un context caracteritzar, per un costat, per arrossegar una forta herència catòlica que impregna l’espai urbà i la memòria local. D’altra banda, aquest és un escenari marcat per un procés de secularització en auge dins l’espai públic es defineix en termes de laïcitat. Sense oblidar el creixement de noves formes de religiositat que a mig camí entre allò màgic, allò espiritual i allò terapèutic guanyen presència a la ciutat. Ens trobem per tant, en un context fet d’una realitat caleidoscòpica i repleta de matissos.

En aquest escenari la visibilitat / invisibilitat de les expressions religioses a l’espai urbà i els processos subsegüents de problematització o reconeixement social d’aquestes, emergeixen com una qüestió clau. Responen, en certa menera, a dinàmiques complexes on intervenen múltiples factors – com el poder, la tradició, la memòria cultural o el context global, entre d’altres – que cristal·litzen de forma particular en cada context concret. A més, aquestes expressions s’inscriuen en un espai públic urbà regulat per les autoritats político-administratives, i on els processos de normativització dels usos i funcions de la via pública prenen rellevància.

Objecte d’Estudi

El projecte se centra en analitzar les expressions religioses en l’espai urbà i, més concretament, en la via pública. A l’hora de fer referència a les expressions religioses o de religiositat a l’espai públic estem parlant de diferents usos que les comunitats religioses fan de la via pública per a la realització de diferents activitats, com és la celebració de festivitats religioses, processons i/o altres rituals públics, i la difusió de la pròpia fe religiosa. Per tant, fem referència tant a la utilització  d’un carrer per a la celebració d’una processó, o la utilització de la via pública o una plaça com a espai per a la difusió i divulgació de la pròpia fe, entre d’altres. Són aquelles activitats que exterioritzen l’activitat de la comunitat religiosa fora de l’espai privat del centre de culte i que contribueixen significativament a la visibilització de la diversitat religiosa en l’espai públic.

Considerem les expressions religioses a l’espai urbà des d’una perspectiva etnometodològica en la qual aquestes manifestacions públiques es converteixen en ‘disrupcions’ del fluix ‘normal’ de la ciutat, posant al descobert les regles implícites de la vida social que regulen l’espai urbà. Fem referència tant a regles burocràtico-administratives com a les normes socials i a la memòria social i cultural que impregna l’espai públic. En aquest sentit és pertinent qüestionar l’impacte d’aquestes expressions en l’espai públic, així com comprendre els factors que expliquen el grau de ‘ruptura’ que produeixen a l’espai urbà (tipologia d’espais, tipologia de comunitats, tipologia d’accions,…).

Disseny de la investigació

D’aquesta manera, la investigació pren un disseny d’estudi de cas múltiple o col·lectiu (Yin, 2000; Stake, 2000). Els casos d’estudi, corresponents a quatre confessions religioses distintes com una creixent presència a Catalunya en els últims anys (Catolicisme, Islam, protestantisme, sikhisme i budisme), han estat triades amb la finalitat d’examinar, des de les expressions religioses diverses i concretes, la intersecció entre l’espai públic, la diversitat religiosa i la gestió local a la societat catalana d’avui dia.

El criteri que ha guiat l’elecció d’aquests casos ha estat la voluntat d’incloure a la mostra de la investigació la pluralitat religiosa present en el context català i així, evitar posar exclusivament l’atenció al cas de l’islam que ha pres més protagonisme i ha estat examinat repetidament de manera aïllada i alienada a la diversitat del marc social i religiós català. En aquest sentit, doncs, s’ha pres com a referència l’heterogeneïtat del mapa religiós català (Estruch et al., 2004) i s’ha considerat pertinent triar cinc celebracions religioses de l’espai públic com a unitat d’observació que ajudin a proporcionar exemples diferents i abordar situacions i explicar casuístiques variades.

En el procés d’investigació s’identifiquen tres dimensions centrals d’anàlisi que són les següents:

  • Les comunitats religioses: Quines expressions religioses observem en l’espai públic?
  • L’Administració Pública: De quina manera es regula l’espai públic ?
  • La societat civil: Com es perceben les expressions de religiositat a l’espai públic ?

Alhora, es pren una perspectiva d’anàlisi que pren en consideració (a) l’anàlisi diacrònic que permet traçar la genealogia i l’evolució d’una d’aquestes expressions, i (b) l’anàlisi sincrònic que permet posar en relació i comparar els distints casos entre sí.

La investigació pren com a actors principals a la comunitat religiosa, l’Administració Pública i la societat civil, al mateix temps l’articulació entre aquests. L’anàlisi en profunditat d’aquests actors i la seva articulació ens permetrà comprendre amb major precisió les complexitats imbricades en la gestió de la diversitat religiosa a la societat catalana d’avui.

Casos triats

Els casos d’estudi es concreten en els següents:

  1. Noves espiritualitats a l’espai públic: l’anàlisi de noves formes d’espiritualitat i la seva dimensió pública en l’organització de meditacions, sessions de ioga o activitats similars en places o parcs públics.
  2. La comunitat Sikh i l’expressió pública dels seus rituals: la celebració de la festivitat del Vaisakhi i la processó que es realitza a la ciutat de Badalona.
  3. Catolicisme i espai públic a Barcelona: Processó Catòlica de la Macarena a les Rambles de Barcelona per Setmana Santa i l’anàlisi de la gestió de la mateixa.
  4. Islam a Poble Sec i Mollet del Vallès: (a) Processó de la comunitat musulmana del Poble Sec; (b) Pregària musulmana a Mollet del Vallès com a acte reivindicatiu.
  5. L’Església de Filadelfia: anàlisi de les activitats (concerts, campanyes,…) organitzades a l’espai públic de l’església de Filadelfia.

 

El present projecte que duu com a nom “La interreligió a l’espai urbà” és finançat en la convocatòria d’Ajuts a projectes de recerca en l’àmbit de la diversitat religiosa (RELIG 2014) de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.