Una realitat espiritual emergent
En els llindars de les grans tradicions religioses s’ha consolidat de manera més invisible però no per això menys significativa un nou mercat espiritual (Griera, i Urgell, 2002; Prat et al., 2012). Paral·lelament a l’auge de les minories religioses, grups de ioga, reiki i un ampli reguitzell de pràctiques holístiques amb aires orientals i esotèrics configuren una oferta espiritual que es popularitza arreu del territori i de manera particular a la ciutat de Barcelona des de la dècada dels anys noranta.
Aquesta realitat espiritual emergent que pren significació social més enllà del seu caràcter eclèctic, individualitzat i privat és presa en consideració en l’elecció d’aquest darrer cas d’estudi: el moviment Wake Up. Tot i la seva entitat pròpia així com les afinitats amb la tradició budista, aquest moviment es considera un exemple paradigmàtic d’aquest mapa holístic en auge.La pràctica de la meditació configura el moll de l’ós d’aquest moviment i la seva pràctica en la via pública, la particularitat més notable.En certa manera, el moviments d’espiritualitat holística s’havien caracteritzat històricament per mantenir les seves activitats en l’espai privat. Wake Up trenca amb aquesta dinàmica i promou la pràctica de la meditació a l’espai públic.Aconseguint major popularitat i visibilitat en l’espai comú del carrer. El moment de major auge del moviment Wake Up fou l’organització d’una meditació col·lectiva a Arc de Triomf el diumenge 11 de maig de 2014 amb la presència del mestre zen Thich Nhat Hanh. En la meditació també hi van participar 40 monjos i monges de Plum Village, i aplegà milers de persones que s’assegueren a meditar . Aquesta, però, no era la primera activitat de Wake Up a Barcelona, ni va ser la darrera.
Cas moviment ‘Wake Up’
El moviment Wake Up, Desperta arreplega a “joves budistes i no budistes per una societat sana i compassiva”, es tracta d’una xarxa mundial de petites comunitats locals anomenades “sanghas” que tenen com a eix a comú la pràctica del mindfulness, l’art de viure el present en plena consciència, d’acord amb les ensenyances del Mestre Zen Thích Nhat Hanh (Església Budista Unificada, 2011). A l’estat espanyol hi ha diferents grups locals, i a Catalunya hi ha diferents comunitats que de manera autònoma es reuneixen en grans ciutats com Barcelona i altres més recents com Sant Cugat del Vallès. En el nostre cas, ens centrem a la ciutat de Barcelona on actualment hi ha dues “sanghas” actives i on s’han centralitat les expressions d’aquest moviment a l’espai públic.
Els origens fundacionals d’aquest moviment, va ser creat l’any 2008 pel Mestre Zen Thích Nhat Hanh al monestir budista Plum Village a França, també fundat per ell mateix a la dècada dels vuitanta. La figura de Thích Nhat Hanh esdevé central per comprendre l’imaginari i la pràctica del moviment Wake Up. Thích Nhat Hanh és un monjo budista originari del Vietnam; prové del moviment renovador del budisme vietnamita (1950) que qüestionava la reclusió de la vida contemplativa davant els estralls que causà l’inici de la guerra en el país. Davant la dicotomia de meditar en els monestirs o ajudar a la gent davant el patiment dels bombardejos, Thích Nhat Hanh esdevé un dels fundadors del moviment del “Budisme Compromès” que uneix la contemplació amb l’acció i la implicació social. Els anys vuitanta crea al sud-oest de França “Plum Village” que d’una petita granja esdevé un dels monestirs budistes més grans i actius de tot Occident amb més de dos-cents monjos habiten al monestir i aproximadament, i vuit mil visitants de diferents edats, tradicions religioses i contextos geogràfics s’acosten anualment a la comunitat.
L’èxit de públic rau en la tasca de Thích Nhat Hanh en adaptar l’essència de les pràctiques budistes tradicionals al context d’Occident a través dels “Cinc Ensenyaments de la Plena Consciència”: 1) la protecció de la vida, decréixer la violència amb un mateix, la família i la societat; 2) la pràctica de la justícia social, la generositat, no robar i no explotar els altres éssers vivents; 3) la pràctica de la responsabilitat del comportament sexual per tal de protegir individuals, parelles, famílies i infants; 4) la pràctica d l’escolta profunda i la parla amorosa per restablir la comunicació i reconciliació; 5) la consciència plena en el consum per ajudar a no posar toxines i verí al nostre cos o ment. Thích Nhat Hanh ha obert monestirs a Califòrnia, Nova York, París, Hong Kong, Tailàndia, Mississippí o Austràlia i ha creat a Alemanya l’Institut de Budisme Aplicat.
En línia amb aquesta globalització, es funda Wake Up inicialment neix per adreçar-se a un públic d’entre divuit i trenta-cinc anys amb la finalitat d’acostar la tradició espiritual budista i, concretament, de la plena consciència, als joves. Posteriorment, però, ha tingut lloc a Barcelona i arreu, el moviment s’ha anat obrint a un públic molt més ampli i intergeneracional que ha anat consolidant la implementació local del moviment.
Es tracta, més específicament, d’un grup de joves practicants de la plena consciència, s’organitza en petits grups espontanis anomenats “sanghas” i que tenen com a ensenyança comuna i pràctica els “Cinc Ensanyaments de la Plena Consciència” del Mestre Zen Thích Nhat Hanh. Un grup fluctuant i d’assistència voluntària que alhora es prové d’un facilitador que condueix les sessions, tot i així, la “sangha” necessita d’un petit grup constant per a donar-li continuïtat. Els cinc entrenaments són concebuts com a principis ètics per viure una vida en harmonia col·lectiva, combina una finalitat social i col·lectiva al mateix temps que l’individual, del benestar personal. Aquestes “sanghas” es creen de manera local però s’emmarquen en una xarxa mundial tot i la independència de cadascun dels grups. S’usen espais interiors per a la pràctica, però una part de les activitats se celebren a l’espai públic. Aquestes últimes són freqüents durant les estacions de primavera i estiu, especialment, a la platja de Barcelona. En altres ocasions també se celebren en cases rurals, monestirs o centres budistes d’arreu de l’estat espanyol.
Un altre tipus d’activitats són els anomenats “flashmobs” en forma de xarxa. A Barcelona, és la sangha de Gràcia – qui a nivell regional i internacional – organitza aquestes meditacions col·lectives a espais com la Plaça Sant Jaume, l’Arc de triomf, la Plaça del sol, o la Plaça del Mar d’acord amb dades senyalades com el dia de la Pau, de la Felicitat o la gira del mestre Thích Nhat Hanh.
La rellevància del cas, és l’interès que desperta per la ocupació de l’espai públic per part d’una expressió de les noves espiritualitats holístiques que utilitza el grup. Una de les cares visibles de la transformació del fenomen religiós a Catalunya.
Espai Públic & Religió 