Introducció
Les teories de la secularizació auguràven un escenari futur gens prometedor per a la religió. Tanmateix, l’espai públic urbà contemporani és testimoni del creixement d’expressions i manifestacions religioses que reflecteixen la revitalització de les identitats religioses a nivell global, i la pluralitzaci´´o religiosa dels contextos urbans actuals.
L’arribada de nombrosa població d’altres països, ha potenciat el procés de diversificació del paisatge religiós de la ciutat contemporània. Aquest creixement es produeix en un context caracteritzar, per un costat, per arrossegar una forta herència catòlica que impregna l’espai urbà i la memòria local. D’altra banda, aquest és un escenari marcat per un procés de secularització en auge dins l’espai públic es defineix en termes de laïcitat. Sense oblidar el creixement de noves formes de religiositat que a mig camí entre allò màgic, allò espiritual i allò terapèutic guanyen presència a la ciutat. Ens trobem per tant, en un context fet d’una realitat caleidoscòpica i repleta de matissos.
En aquest escenari la visibilitat / invisibilitat de les expressions religioses a l’espai urbà i els processos subsegüents de problematització o reconeixement social d’aquestes, emergeixen com una qüestió clau. Responen, en certa menera, a dinàmiques complexes on intervenen múltiples factors – com el poder, la tradició, la memòria cultural o el context global, entre d’altres – que cristal·litzen de forma particular en cada context concret. A més, aquestes expressions s’inscriuen en un espai públic urbà regulat per les autoritats político-administratives, i on els processos de normativització dels usos i funcions de la via pública prenen rellevància.
Objecte d’Estudi
El projecte se centra en analitzar les expressions religioses en l’espai urbà i, més concretament, en la via pública. A l’hora de fer referència a les expressions religioses o de religiositat a l’espai públic estem parlant de diferents usos que les comunitats religioses fan de la via pública per a la realització de diferents activitats, com és la celebració de festivitats religioses, processons i/o altres rituals públics, i la difusió de la pròpia fe religiosa. Per tant, fem referència tant a la utilització d’un carrer per a la celebració d’una processó, o la utilització de la via pública o una plaça com a espai per a la difusió i divulgació de la pròpia fe, entre d’altres. Són aquelles activitats que exterioritzen l’activitat de la comunitat religiosa fora de l’espai privat del centre de culte i que contribueixen significativament a la visibilització de la diversitat religiosa en l’espai públic.
Considerem les expressions religioses a l’espai urbà des d’una perspectiva etnometodològica en la qual aquestes manifestacions públiques es converteixen en ‘disrupcions’ del fluix ‘normal’ de la ciutat, posant al descobert les regles implícites de la vida social que regulen l’espai urbà. Fem referència tant a regles burocràtico-administratives com a les normes socials i a la memòria social i cultural que impregna l’espai públic. En aquest sentit és pertinent qüestionar l’impacte d’aquestes expressions en l’espai públic, així com comprendre els factors que expliquen el grau de ‘ruptura’ que produeixen a l’espai urbà (tipologia d’espais, tipologia de comunitats, tipologia d’accions,…).
Disseny de la investigació
D’aquesta manera, la investigació pren un disseny d’estudi de cas múltiple o col·lectiu (Yin, 2000; Stake, 2000). Els casos d’estudi, corresponents a quatre confessions religioses distintes com una creixent presència a Catalunya en els últims anys (Catolicisme, Islam, protestantisme, sikhisme i budisme), han estat triades amb la finalitat d’examinar, des de les expressions religioses diverses i concretes, la intersecció entre l’espai públic, la diversitat religiosa i la gestió local a la societat catalana d’avui dia.
El criteri que ha guiat l’elecció d’aquests casos ha estat la voluntat d’incloure a la mostra de la investigació la pluralitat religiosa present en el context català i així, evitar posar exclusivament l’atenció al cas de l’islam que ha pres més protagonisme i ha estat examinat repetidament de manera aïllada i alienada a la diversitat del marc social i religiós català. En aquest sentit, doncs, s’ha pres com a referència l’heterogeneïtat del mapa religiós català (Estruch et al., 2004) i s’ha considerat pertinent triar cinc celebracions religioses de l’espai públic com a unitat d’observació que ajudin a proporcionar exemples diferents i abordar situacions i explicar casuístiques variades.
En el procés d’investigació s’identifiquen tres dimensions centrals d’anàlisi que són les següents:
- Les comunitats religioses: Quines expressions religioses observem en l’espai públic?
- L’Administració Pública: De quina manera es regula l’espai públic ?
- La societat civil: Com es perceben les expressions de religiositat a l’espai públic ?
Alhora, es pren una perspectiva d’anàlisi que pren en consideració (a) l’anàlisi diacrònic que permet traçar la genealogia i l’evolució d’una d’aquestes expressions, i (b) l’anàlisi sincrònic que permet posar en relació i comparar els distints casos entre sí.
La investigació pren com a actors principals a la comunitat religiosa, l’Administració Pública i la societat civil, al mateix temps l’articulació entre aquests. L’anàlisi en profunditat d’aquests actors i la seva articulació ens permetrà comprendre amb major precisió les complexitats imbricades en la gestió de la diversitat religiosa a la societat catalana d’avui.
Casos triats
Els casos d’estudi es concreten en els següents:
- Noves espiritualitats a l’espai públic: l’anàlisi de noves formes d’espiritualitat i la seva dimensió pública en l’organització de meditacions, sessions de ioga o activitats similars en places o parcs públics.
- La comunitat Sikh i l’expressió pública dels seus rituals: la celebració de la festivitat del Vaisakhi i la processó que es realitza a la ciutat de Badalona.
- Catolicisme i espai públic a Barcelona: Processó Catòlica de la Macarena a les Rambles de Barcelona per Setmana Santa i l’anàlisi de la gestió de la mateixa.
- Islam a Poble Sec i Mollet del Vallès: (a) Processó de la comunitat musulmana del Poble Sec; (b) Pregària musulmana a Mollet del Vallès com a acte reivindicatiu.
- L’Església de Filadelfia: anàlisi de les activitats (concerts, campanyes,…) organitzades a l’espai públic de l’església de Filadelfia.
El present projecte que duu com a nom “La interreligió a l’espai urbà” és finançat en la convocatòria d’Ajuts a projectes de recerca en l’àmbit de la diversitat religiosa (RELIG 2014) de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.
Espai Públic & Religió 